Capítol III

Capítols anteriors

Dossier actualitzat

THE BUTLER

CAPÍTOL III

Ombres i més ombres

– No ho veig gens clar, Curtis. Gens. M’hauries d’ajudar. Amaguen qualque cosa, però com que embullen les dades es fa difícil copsar-ho tot.

– Puc mirar si descobresc res… però ja t’avís: no he vengut aquí a fer feina, com pots suposar. Aniré a veure na Jerònia, que està a Conselleria, a mem què puc aclarir.

Els capvespres al Milán són lleugers com els pinyols de les olives que hi serveixen. M’agrada llençar-los a la paperera de davant, d’amagat. Sobretot després del segon gin.

– Home, tenies raó. Tot és molt confús. Dia 30 d’agost, Núria Riera afirma que els expedients els han obert els inspectors, els inspectors ho neguen al dia següent. Es veu que durant les negociacions amb el comitè de vaga es varen comprometre a accelerar-los, ja que no els podien anul·lar. Tot això a principis de setembre. Dia 25 de setembre s’anuncia que els directors seran readmesos i s’aixeca parcialment la suspensió cautelar.

– Idò així, es resol el tema, no?

– Que va! A finals d’octubre, l’instructor dels expedients canvia els fets que se’ls imputen. Tot torna a començar! Ara se’ls acusa de votar en contra a Rafel Andreu i Jaume Bonet, i a Margalida Seguí de «deixadesa de funcions»!

– Efectivament, tot és molt estrany. Sobretot que els inspectors neguin haver obert diligències… és el procediment ordinari.

– Deixa’t de procediments ordinaris. Aquesta gent fa el que vol! Jo de tu aniria alerta. No es tracta només del secretari autonòmic. Qui signa els expedients és el director general: Bartomeu, em sembla. És un Isern, sempre els confonc.

– I l’administradora de finques? No hi pinta res?

– es veu que estava de vacances, a Menorca.

– Menorca, eh? Mmnnn, estrany…

– Tot fa pudor, Marcel. En menys de 24 hores varen obrir els expedients. 24 hores! Estam xerrant de la Conselleria…si per resoldre un recurs es tiren mesos!… anys!. No es varen fer diligències prèvies. Segons Pere Ríos, les mesures cautelars «difícilment se solen aplicar, només en casos molt extrems» i no es va al·legar cap motivació per aplicar-les. Margalida Seguí va estar apartada durant 142 dies i els altres, 6 mesos. Una sanció 12 vegades major que la finalment proposada! Encara passeges el mateix quadern? Quina mania d’apuntar-ho tot.

– Qui era l’instructor dels expedients? Lestrade? Canviar els fets imputats durant una instrucció és una anomalia considerable. Imagina; tota la seva defensa queda anul·lada. Per què deuen haver fet una cosa així? Vaja, s’han acabat les olives. Vols un altre ginlemon?

To be continued …

 

Advertisements