Files: CEIB Confidential

 

03 Proposta portada ALÒ RIERA 3 corregida

Capítol I: Un òrgan de control, controlat

CEIB confidential FROG 0

Els dies són llargs a l’estiu, però passen aviat. Dia 27 de juliol, crec. Encara no entenia molt bé com podia haver canviat tant la imatge que tenia de la Conselleria, en tan sols un parell de setmanes. El fet és que ja sospitava de tot. Motius, en tenia.
Cercava als diaris notícies relacionades, car aquesta havia estat la meva font fins aleshores. Entrevista a Martí X. March: “Me consta que, por mi trabajo en el Consell Escolar, ha habido presiones por parte de la Conselleria de Educación al rector para que yo saliese. No estaban contentos conmigo y el rector ha designado para el puesto a otra persona , de la que no tengo nada que decir, aunque supongo que se le elige por ser afín al rector y porque seguramente será más cómodo para la Conselleria”. Ja hi tornam a ser. Un altre conflicte amb la consellera i el seu equip.
Seguesc llegint… una altra notícia: recepció oficial a Llorenç Huguet en el Consolat de la Mar. El rector presenta el resum acadèmic i demana una major dotació per a la UIB, un nou edifici i estudis de Turisme a Menorca. Un moment…
–Bon vespre, inspector. Què li pos avui?
–Vaja pregunta! A més, et volia demanar una altra cosa: tu que en saps tant de conspiracions, què en saps d’un tal Martí X. March?
–Vaja pregunta: És doctor en Pedagogia i un gran coneixedor de les debilitats i fortaleses del nostre sistema escolar.
–Idò l’han fet fora. No sé què deu haver passat…
–No m’estranyaria que fos per unes declaracions que va fer el juny passat. No els deixava gaire bé als de la Conselleria. Els acusava d’utilitzar el Consell Escolar per justificar les seves polítiques escolars: primer el TIL i després la LOMQE. Mira, ara arriba en Curtis.
–Uep! Just a temps, sembla. Continua.
–Idò també hi havia en Biel Caldentey, de l’STEI.
–Qui? En Javaloyas?
–Exacte, Curtis. No va perdre l’ocasió de fer una aportació personal i va dir que mai s’havia vist una situació com l’actual…
–D’ençà que he arribat que tot fa pudor. Com podeu viure així? Cada dia en tenen una de nova…
–Sembla que tornam a tenir feina. Curtis, estimat, pots tornar demà a la biblioteca? Tanmateix, ja te coneixen. Clara, què fas en acabar la feina?

 

Capítol II: CEIB confidential

CEIB confidential FROG 1

No va funcionar. Clar, una dona tan alta… No obstant, no podia resistir el desig que em passàs el braç per damunt l’espatlla cada vegada que la veia. Somies truites, Marcel! Centra’t. Una vegada encetada la meva afició als misteris i afers de la Conselleria, havia de continuar cercant… L’endemà dematí, ja tornava a ser al Milán.
– I tu, com en saps tant de temes educatius, de lobbies, conspiracions i círculos d’influències, Clara?
–Sempre m’ha interessat tot el relacionat amb la llengua.
–Mmmnn…
–Sí. Sobretot d’ençà que el govern de Bauzá va començar la seva ofensiva.
–Explica’t, per favor
–Doncs el que era un problema fictici en la ment d’un governant es va transformar en un problema real en la vida dels ciutadans. Des de l’arribada de José Ramón Bauzá, el Govern adopta, de cada vegada més, disposicions encaminades a reduir el pes del català en totes les àrees sota la seva competència: Administració, mitjans de comunicació i Educació. Precisament aquí és on apareix Martí X. March. El CEIB hi té coses a dir. Per exemple, en el tema de la lliure elecció de llengua. El seu reconeixement s’introdueix en l’Ordre reguladora del procés d’admissió al curs 2012-2013 i tot això ha de passar pel Consell Escolar. De fet, el 20 d’abril de 2012, ho va rebutjar per una majoria ajustada. És un informe preceptiu, però no vinculant. No obstant això, Bosch ho va redactar de bell nou d’una manera ambigua, així com era ell… I després va venir tota la normativa del TIL…
–Ho va rebutjar… sospitós. I… d’on et ve aquest interès per la llengua?
–Pel francès.
–Com?
–Som especialista en francès, Marcel. Pofessora de francès, vull dir. Amb el caos lingüístic que ha creat aquesta gent, acabam fent de tot… Per cert, què et pos?
–Quina hora és? Un tallat amb la llet freda, per favor. O millor: una canya, que he de baixar a Palma a dinar amb en Curtis. Potser hagi descobert alguna cosa…

Capítol III: La gran retallada
CEIB confidential FROG 2
–Va ser un cop d’estat, Marcel! Un coup d’état en tota regla. La redacció de l’article de Bosch era ambigua. Imagín que de manera deliberada per complir amb la Llei de Normalització Lingüística. El problema està en els detalls, Marcel, com sempre dius. I els detalls sempre es poden concretar a través d’una normativa de rang inferior…  Amb el Decret llei 5/2012 de mesures urgents s’ordena el cessament dels membres del Consell Escolar i estableix el termini d’un mes per establir-ne un de nou i el seu projecte de reglament. Una nova institució a cop de Decret llei! El nombre de membres es redueix un 28%: de 58 a 36. Què et sembla?
–Com a dictador, excel·lent.
–Els seus membres ho varen denunciar. Edelmiro Fernández, per exemple, va acusar el Govern d’intentar «silenciar una veu crítica a les polítiques de la Conselleria d’Educació».  D’ençà d’allò cap altre projecte del Govern va trobar l’oposició del Consell Escolar.
–I què ha fet fins ara el nou CEIB?
–Bàsicament, informar favorablement. Els hi han colat tot: el TIL, la llei de convivència, l’Ordre dels inspectors, el Decret de registre de llibres, l’Ordre del TIL i  el Decret dels Consells Escolars municipals i insulars.
–Qui ho duu tot això? Sona molt malament…
–Jordi Llabrés.
–Uf, de veres? Així me crec qualsevol cosa…
–Sí, i la cosa degenera… ja no hi va ningú a les sessions plenàries. No arriben al 60%. Els successius consellers d’Educació l’han menystingut. Bé, fins el juny d’enguany. Dia 21 la consellera i la patronal dels col·legis privats, el Consell Educatiu Catòlic Escolar, escenifiquen la signatura d’un pacte. Mitja hora després apareixen davant la premsa, somrients, i a la representant del CECE no se li acudeix res millor que lloar la consellera, en hores baixes de popularitat…
–Ja hi tornam a ser. Em sona: gent de confiança de les esferes del poder aprofiten per satisfer els desitjos del president. Situats en llocs estratègics, controlen tot el procés l’elaboració d’informes fins la seva aprovació final. I qui són aquesta gent?
–Anam cap al Milán? Faria un ginlemon, per la digestió…
–Potser na Clara ens pugui ajudar. Sembla molt ficada en el tema. Hem de descobrir qui són aquests membres controladors. Vares poder trobar algun altre nom?

Capítol IV: Homes i dones del President

Photo 15-11-14 13 05 53
–Els sospitosos es redueixen a 3, bàsicament: Jordi Llabrés, Ana Redondo i Fernando Alcántara.
–Un per hom, idò!
–Dos ginlemons, inspector?
–Ah, hola, Clara. No t’havia vist. No em referia al gin, però ja que ho dius… Et volia fer una proposició…
–De veres?
–Sí. Necessitam ajuda: en saps res d’un tal Jordi Llabrés?
–Ah, era això… Sé que era regidor d’Educació i Joventut a l’Ajuntament de Palma. Tenc una amiga pedagoga que hi fa de tècnica. Potser sàpiga alguna cosa… feia feina per a ell.
–Marcel, a tu et toca n’Alcántara, que crec que té tela. Jo m’encarrego de la falsa experta: exregidora del PP a Valldemossa encarregada de l’àrea d’Educació, encara que sembla que no té cap experiència acreditada. Em desconcerta, la mentida. Quan veuràs la teva amiga, Clara? Potser ens podem veure després i berenar plegats… coneixes el bar que hi ha al final del Born, ehm… Reina?
–Carai! El feia més aturadet, aquest Curtis! Ah, sí! El conec, el bar Reina.
Vaig començar a cercar informació sobre Fernando Alcántara. Era una mina! Sembla que s’havia ficat en un bon merder… Què deuen estar fent aquests dos? En Curtis va molt desbaratat, darrerament. Calma, Marcel. Només han anat a berenar.
–Idò vaja amb en Jordi Llabrés! President de la Confederació Catòlica d’Associacions de Pares d’Alumnes, exregidor de l’Ajuntament de Palma i vinculat des de fa temps a Òmnium Educatiu, presidit per la seva dona i la seva filla, i a CONCAPA, la Confederació Catòlica de Pares… Ara es dedica a rebre subvencions. El PSIB va denunciar un possible tracte de favor de 32.000 euros per una sèrie de contractes menors al marge de la convocatòria general de subvencions. Ah! I també 163.000 euros de l’ajuntament de Calvià… Fixa’t que fins i tot l’ajuntament de Palma va contractar un taller educatiu a la Confederació Catòlica, per fomentar la igualtat entre sexes.
–No!
–Sí, sí. Precisament a ells, que defensen les escoles segregades de l’Opus! 10.000 euros més!
–Però si FAPA només ha rebut 1.132 euros de l’Ajuntament de Palma! Parlar d’igualtat de sexes a centres on separen nins i nines? Quina pudor, Clara.
–I tu? Què has descobert sobre la mentidera, Curtis?
–La falsa experta… «personalitat de reconegut prestigi en l’àmbit educatiu», deien.
–Idò a mi no em sona de res…
–Normal, no en té gens de prestigi. O almanco no ho ha acreditat. La COAPA ho va denunciar públicament i va posar un contenciós administratiu per la seva designació. De fet, el Tribunal va acceptar-ho a tràmit i va requerir a la Conselleria l’expedient de la resolució del seu nomenament… Dues vegades! I encara no han contestat. Tant de silenci, escarrufa. No creus? Fas feina avui horabaixa? Potser en Marcel ja té informació sobre Alcántara…

Capítol V: El cas Alcántara

Photo 15-11-14 13 17 03

Prepotència, intimidacions, problemes amb la justícia… és el perfil del Govern de Bauzá! Vaja personatge! Falsejar dades per col·locar la parella! Espera, que això també ho havia fet algun conseller, no? I l’exbatle de Calvià, si no record malament. Ai, l’amor…
–Bon vespre. Quina set que m’ha pegat. A hores d’ara ja deveu haver lligat… caps. Com ha anat? Deixau-me que vos conti primer sobre Fernando Alcántara. Si els vostres en fan la meitat, d’aquest, és que això respon a una estratègia oculta: les ànsies de control d’un fanàtic!
–Un pla maligne? Crec que sé per on vas, Marcel. Però continua, després et contarem els nostres descobriments… L’experta, no ho és gaire, sembla.
–El juliol de 2013, el plenari de l’Ajuntament de ses Salines aprova una moció d’urgència demanant a la consellera Camps l’esclariment de presumptes casos de discriminacions i pràctiques intimidatòries esdevinguts en el centre de la Colònia de Sant Jordi, per obra del seu director. En una reunió “va faltar al respecte a alguns pares i al representant de l’Ajuntament al Consell Escolar del centre, ficant-se fins i tot amb la seva manca de formació per a decidir sobre temes escolars”.
–Podríem dir el mateix a la senyora Ana Redondo!
– El 12 de març de 2014, Fernando Alcántara i la seva dona, professora interina en el mateix centre, declaren en qualitat de detinguts davant la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Manacor! Se’ls imputen presumptes delictes de falsificació de documents públics, coaccions, amenaces i tràfic d’influències. Havia instaurat un règim dictatorial basat en amenaces i coaccions a la resta de personal docent i alumnat. A més, podria haver falsificat documents amb la finalitat d’augmentar les plantilles de personal docent, en benefici de la seva dona.
–I la Conselleria? Va fer res? Diuen que són molt ràpids en la tramitació d’expedients…
–Res, un d’informatiu. Els professors i l’APIMA del centre varen reclamar al cap d’Inspecció, García Moles, que els cessàs, fins que s’aclarís el cas. La consellera Camps va dir que no en sabia res, per variar, i reclamava la seva presumpció d’innocència. El 2 d’abril, Alcántara presenta la seva dimissió com a representant del Govern en el CEIB i la Conselleria d’Educació accepta ràpidament la renúncia. No obstant això, fins a deu mesos més tard no li obren expedient disciplinari i accepten
la seva dimissió com a director del CEIP Colònia de Sant Jordi.
–Efectivament, Marcel… tot encaixa. Un pla maligne! Una conspiració! La lliure elecció, el TIL, el registre de llibres de text… Tot això havia de passar pel CEIB! I no t’oblidis del Decret per regular els Consells Escolars municipals i insulars! En Jordi Llabrés va agafar una bona volada, quan li varen rebutjar. Va convocar un Ple Extraordinari el 15 d’abril on, en una maniobra de confusió i crispació, va aconseguir aprovar-lo. Els sindicats i els pares es varen aixecar, denunciant autoritarisme…
–Exacte, estimada Clara. Veig que també vos ha retut a vosaltres…
–Et not una mica gelós, potser?

Capítol VI: Un altre fracàs, amb víctimes

Photo 15-11-14 13 22 06

–La gelosia no entra en els meus plans, estimada. El Govern, des que va arribar el 2011, duu en cartera una bateria de projectes legislatius adreçats a reduir el pes del català en l’ensenyament. En primer terme, la normativa sobre elecció de llengua; després, el futur TIL; i, per últim, un segon Decret sobre el Registre de llibres de text. No ho deien això, al seu programa electoral!
–Saps què em recorda això, Marcel? La FAES. Sembla encaixar perfectament amb el pla de José Ramón Bauzá.
–Carai, què bé pronuncies José Ramón, Clara. A més, encara tenen al calaix el Decret de Convivència… bé, “ de Repressió”, diria jo, aturat des del 2012.
–Vaja, al·lots. Sembla que tenim un altre cas resolt, no? La qüestió és que totes aquestes noves regles han de ser sotmeses a l’informe del Consell Escolar. I la primera, la normativa sobre elecció de llengua, no passà la prova. Bauzá no es podia exposar a noves desautoritzacions dels seus projectes. El CEIB és l’organisme representatiu de tots els sectors implicats en el món de l’ensenyament, una via de participació social en l’Educació. Legislar en contra dels dictàmens del CEIB és possible, però faria molt lleig. Així que el president decideix neutralitzar el molest òrgan consultiu i assegurar la sistemàtica valoració positiva de tots els projectes pendents. El decret llei és una via idònia… Subvencions irregulars a Jordi Llabrés, substitució de Martí X. March,… Les actuacions del president en aquest terreny configuren un compendi del totalitarisme. A més del desprestigi de la institució. Els consells escolars, són òrgans de participació. La seva atròfia equival a una restricció a l’exercici dels nostres drets i llibertats. Tot encaixa dins la estratègia de FAES. Recordes el Círculo? És una pèrdua democràtica sense precedents. No obstant, no és l’única cosa de què ens han despullat aquesta legislatura.
–Un altre fracàs, amb víctimes. A mi, en canvi, m’han de demanar permís per despullar-me. Poques vegades dic que no; però darrerament, no m’ho demanen gaire.
– Et not una mica pessimista, Marcel. Vols un altre ginlemon? Amb tantes preguntes, no t’estranyi que qualque dia te’n facin una a tu…