Files: La LOMQE ja mossega

llibre2-LOMQE MOSSEGA

 

Capítol I. La LOMQE ja mossega

IMG-20141006-WA006

El cas del secretari que prevaricava m’havia trasbalsat. On les deuen aprendre aquestes coses? A la presó? Però encara hi havia una cosa que em preocupava més: i si les Comissions de Coordinació Pedagògica dels centres no haguessin pogut votar en contra? Això ho deixaria tot en mans del director! I si la Conselleria pogués designar els equips directius? I si, després, aquests equips poguessin triar el professorat? I si…? Basta, Marcel. Contrafàctics? Realitat! La LOMQE ho permet això! I altres coses més.

Posem, per exemple, el cas de Sineu. La Conselleria havia imposat l’equip directiu. Un director nou amb mal ambient des del principi? Alguna cosa no quadra.

O les relacions amb els col·legis concertats. Enguany (la LOMQE és vigent des del desembre 2013) l’Administració ha suprimit línies a centres públics i ha derivat alumnes a la concertada, com ha passat a l’IES Manacor i al CEIP de Porreres. I els concerts? Concerts educatius, vull dir.

Vés per on, mir el diari i llegesc: “16 de juliol, en plena Mesa Sectorial de l’ensenyament concertat, la Conselleria d’Educació informa que acaba de signar un conveni amb les escoles Aixa i Llaüt, pel qual entraran dins el règim de concerts per al curs 2014-2015 tots els grups de 2n a 6è de Primària, a més de les classes d’Infantil i 1r de Primària, que ja hi eren. On són aquestes escoles? Ah, sí! Són les que es varen obrir fa uns anys… al Parc Bit. Un lloc estrany per a un centre escolar. Bé, no ho sé. No hi he estat mai. Vaig sentir un calfred al clatell. La consellera diu que acata una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears, que l’obliga a indemnitzar les escoles del Parc Bit per la denegació de concerts en anys anteriors. Entre indemnització i concert, 2 milions d’euros! Esper que Curtis encara sigui per aquí…

Ho vaig veure clar: s’havia girat feina. Aniria al Parc Bit, a veure què descobria. Per què no ha recorregut la sentència la consellera? Està realment estalviant, com ella diu? Quina classe de societat pot destinar a grups opulents els mateixos fons públics que retreu als més necessitats? Com s’ha pogut arribar a aquesta situació desafortunada?

Comencem per la darrera pregunta…

 Capítol II. Els guies espirituals.

Photo 06-10-14 18.02.22

El parc bit, una mica enfora. A la fi hi arrib. Unes plaques solars em donen la benvinguda. Tir dret, unes barreres. M’atur. Trob un banquets de pícnic, devora una bassa. Curiós… Què hi fan aquestes escoles enmig del no-res? Seguretat privada, jardins,…

Finals de juliol, no hi havia una ànima. Pot concertar la Conselleria escoles que segreguin per sexe? Però si han retallat tot el personal de suport a les escoles públiques! I aquesta gent no sembla necessitar gaire ajuda…

Era allà mateix. El més evident: el solar. De qui és tot això?

Curtis?

Sí?

Com anam? Som aquí, al Parc Bit. Què fas? Pots anar a la biblioteca? Vull saber d’on surt aquest solar. Necessit que cerquis una mica d’informació sobre les escoles Aixa, Aladern i Llaüt? Vénga, gràcies. Ens veurem després, al Milán.

Es veu que l’octubre de 2005, el Govern de Matas va concedir un solar a 25 euros el metre quadrat, 1,875 milions d’euros en total, a la fundació Educació i Família Illes Balears (FEEIB)

I qui són, aquests?

L’Opus Dei, Marcel! «Identitat cristiana» i «atenció espiritual» Amb l’esglèsia hem topat! I de la bona, que aquests no van de bromes. Tenen empreses, botigues… bancs!

Necessitarem olives. En demanaré.

Feia neta la cafetera. Pèl-roja.

Vol res, inspector? –va dir. Vaig empal·lidir.

Sí, dos ginlemons, per favor.

L’any 2009, aquestes escoles s’integren en la Institució Familliar d’Educació. Excel·lència acadèmica, educació diferenciada i identitat cristiana, diuen. Són de l’Obra, Marcel; com el ministre de l’interior Fernández Díaz, Federico Trillo o Ruiz Mateos!

I el concert? L’han tengut sempre?

Es veu que el 2006, el govern de Matas, es va comprometre a aprovar un concert amb els centres, però Bàrbara Galmés, després de les eleccions, els hi denegà al·legant que no tenien la preceptiva autorització. Els pares i el centre varen recórrer al Tribunal Superior de Justícia de les Balears. Poc després, la consellera del Pacte va emetre una Ordre que nega la possibilitat de concert a tots els centres d’educació diferenciada.

Ara vénen les olives.

Sembla que maquinau, vosaltres dos. Què sou? Detectius?

Marcel, estàs blanc. Escolta, que ara ve el misteri: passa la legislatura i, quan José Ramón Bauzá, obté la majoria absoluta, una sentència del TSJIB anul·la l’ordre de la consellera Galmès: «Entenem que l’Ordre impugnada és contrària a l’ordenament jurídic i procedeix al seva anul·lació, ja que els entrebancs col·locats per l’Administració no tenen prou rellevància per entendre que no s’havien complert els requisits» La sentència es podia recórrer. No obstant, el govern de Bauzá no ho va fer, com sí havien fet altres comunitats en casos semblants. Per què? Marcel?

Capítol III. Dades i més dades.

Photo 06-10-14 17.51.46

 

El 17 de maig, el BOIB publica una Resolució provisional signada per María de las Mercedes Celeste, que concedeix 6 unitats d’Educació Infantil al col·legi Aladern. La concessió es justifica en les mateixes dades relatives a l’escolarització de la zona que havia al·legat el conseller Bosch vuit mesos abans per denegar-la.

El solar és un polígon de serveis sense consolidar, en mig de sòl rústic, a 10 km de Palma i amb una vaqueria de vedelles Angus com a veïnades més pròximes. Les escoles no complien la ràtio establerta per la LOE. Així i tot, el concert suposa per a Aladern 400.000 euros el curs 2012-2013. El 4 d’abril de 2013, el BOIB publica una Resolució provisional del nou director general de Planificació, Guillem Estarellas –Et sona?– per la qual es renoven amb escreix els concerts amb els col·legis del Parc Bit. Conxa Obrador, la diputada socialista– els acusava de donar dades falses…

Dades falses? Intolerable!

­–De 131 alumnes matriculats en Educació Infantil, només 24 vivien a la zona. I a més, després va caure el conseller i varen posar na Camps… que no tan sols va prorrogar, sinó que va accelerar el procés que havia començat Rafel Bosch.

Carai amb el secretari i la consellera. I el tercer? Isern, … el dels cabells.

Isern és qui signa el 23 d’abril, concedint 6 unitats a Primària a Aladern, però també dues de 2n de Primària a cada un dels altres dos centres. Es justificaven en la «continuació dels alumnes a l’etapa».

Segur que també es podria haver recorregut, Curtis. Crec que la LOE és molt clara en això. Hi ha innombrables sentències d’altres comunitats que han recorregut: Galícia, Andalusia, Astúries, … A pesar de tota la jurisprudència acumulada, 56 centres educatius que segreguen l’alumnat per sexe continuaran rebent fons públics el curs 2013-2014.

– I tu com ho saps això?

– Ah! Estimat Curtis, jo també he investigat. I Això torna a fer pudor …A sofre! Ja has llegit bé la LOMQE? Què li deuen dir a aquesta cambrera? És molt alta.

Capítol IV. L’assassina de paraules

Photo 04-10-14 21.30.47

M’agrada Palma quan plou. Era l’agost. Les gotes queien des de l’envelat del bar.
–La paraula «sexe» és delicada. Si no, per què la LOMQE l’ofega al seu article 1, apartat 60?
La llei de José Ignacio Wert introdueix dos paràgrafs que l’afecten directament. Elimina el significat de la paraula on es refereix als tipus de discriminació, permetent els concerts a les escoles que segreguen per «sexe».
–A què et refereixes, Marcel?
–Si una nina no es pot matricular en un col·legi perquè és de nins, si un nin no pot ingressar en un col·legi perquè és de nines, tots dos són objecte de discriminació per raó de sexe. De la mateixa manera seria discriminatòria per motius religiosos una escola que només admetés alumnes de confessió catòlica, protestant, musulmana o jueva. Suprimir explícitament la referència al sexe en el text legal hauria estat més senzill i honest, però té l’inconvenient que quedaria bastant lleig. Solució: si no podem suprimir les paraules, canviarem els seus significats, que és una manera més silenciosa de matar-les. Afegeix un paràgraf sobre «educació diferenciada» per permetre la subvenció a aquest tipus de col·legis. Ara bé, significa això que l’Administració hagi de concedir per força concerts econòmics als centres que segreguen per sexe?
En absolut, Curtis. Hi ha nombroses sentències que reconeixen la potestat de les comunitats autònomes per a fixar la coeducació com a requisit d’accés als fons públics, sense que això suposi una vulneració del dret a la llibertat d’ensenyament. El Govern hauria pogut evitar el sosteniment de les escoles elitistes i segregacionistes de l’Opus Dei amb diners públics. Hauria bastat incloure-hi el requisit de la coeducació en les ordres de l’establiment i revocació de concerts que dicta cada any. El Govern de les Illes Balears, o no ho entén, o no ho vol entendre.
–Crec que ho començ a veure clar, Marcel.
–Fantàstic! Vegem com te’n desfàs…
–Tenim el següent: concertació de 6 aules d’Educació Infantil al col·legi Aladern que es justifica per volum d’alumnat… mentida, l’educació diferenciada no és discriminatòria… van dos, i la tercera: la consellera Camps, en lloc de recórrer les sentències del TSJIB, decideix concertar tots els grups de Primària per tal d’estalviar diners a les arques públiques…
–Un altre ginlemon, inspector?
–Dos, per favor. Per cert…

Capítol V. Les mentides i els fets

Photo 04-10-14 21.28.51

 

–… Què noms?
–Clara. Clara Brown. Sempre estau aquí defora confabulant. Qui és l’enemic?
–Ai! Si ho sabessis! Això és massa gros per copsar-ho d’un cop d’ull. Sembla una conspiració. S’hi mesclen interessos privats, d’una secta religiosa, amb l’erari públic. El cas arriba a Madrid! Hi ha ministres involucrats. Ens trobam enmig d’una xarxa d’influències de poder…
–Carai, sí que tires amunt, tu. De què es tracta?
–Curtis, explica-li a la senyoreta Brown el que hem descobert…
–Sembla que estam pagant un centre privat que no ho necessita. Primer, les dades que el propi conseller Bosch reconeixia com a insuficients per concedir un concert, s’al·leguen per concedir-li l’any següent. Moltes de les seves aules romanen mig buides. He estat mirant les fotos dels alumnes a la seva pàgina web. A Aixa a 5è de Primària tenien 22 alumnes; a la graduació d’ESO de la segona promoció… 11; i la primera promoció de Batxillerat, 9!. No obstant, des de l’arribada de la consellera Camps el ritme de concerts s’ha accelerat vertiginosament. Ara ja tenen 18 unitats concertades!
–Sempre s’exalta aquest al·lot?
–L’has de disculpar. T’explic: Jaume Matas apadrinà la creació del complex escolar promogut per la Fundació Educació i Família Illes Balears. Els seus motius personals se’ns escapen, però probablement tenguin més a veure amb el desig de surar que amb les conviccions religioses. El fet és que Matas concedeix sòl públic a preus irrisoris a la Fundació i es compromet a subvencionar-li els seus serveis educatius. Amb el canvi de Govern, s’avorta l’operació. No obstant, la consellera Galmés actua de manera poc hàbil i tant l’Ordre com les resolucions denegatòries són anul·lades pel TSJIB. Amb l’arribada de José Ramón Bauzá, no canvien les coses al principi, però… ai! El conseller Bosch canvia d’opinió i el maig de 2012 autoritza la concertació de 6 aules, tot i saber que les dades d’escolarització no arriben al nombre mínim exigit per llei. La seva intenció era fer extensius els concerts de manera progressiva, un per any. Però va arribar Joana Maria Camps i… au, tota Primària d’un sol cop. Ja tenen concertats de 1r a 5è, amb el compromís d’ampliació futura a 6è i Secundària. Estam parlant d’un milió d’euros, més els 600.000 prèviament concedits…
–No necessit més dades. Què ets? Matemàtic? Sou ben rarets… À mon avis, la qüestió és clara, com el meu nom. No parlàveu de conspiracions?

Capítol VI

Opus Dei mou alfil

Photo 04-10-14 23.11.19

En definitiva, es tracta de decisions polítiques, fruits d’una aposta per finançar, a costa dels contribuents, un model d’escola elitista que practica la discriminació sexual, controlat per un poderós i tèrbol grup de pressió amb els trets propis d’una secta, que destina els centres educatius a l’adoctrinament i la formació dels seus futurs membres.

Ets extremadament ràpida, estimada. Per això el juliol de 2012, quan el Tribunal Suprem declara l’ensenyament diferenciat incompatible amb el règim de concerts educatius, la jerarquia de l’Obra, veu perillar les fonts de finançament de la seva xarxa escolar espanyola i comença a moure peces…

L’Opus Dei mou alfil, Marcel! En primer lloc, perquè els seus alumnes, d’adults, nodriran l’organització i li aportaran sàvia nova, assegurant-ne la pervivència. Però també, i sobretot, perquè aquesta xarxa està concebuda com un viver de futurs dirigents, que han d’ocupar llocs clau a l’Administració, la magistratura, el món de les finances, mitjans de comunicació… Fa por.

Si Joana Maria Camps havia cedit a totes les pretensions d’un lobby local tan ridícul com és el Círculo Balear, per què no havia de doblegar-se submisa a les exigències d’una organització internacional com la prelatura de l’Opus Dei, protegida pel propi Govern espanyol?

La connexió: Bauzá vol ser grat al president Rajoy, Camps vol ser ben vista per per Bauzá i per Wert. Rajoy i el seu Gabinet volen finançar amb diners públics els centres educatius que separen nins i nines… La conclusió cau pel seu propi pes.

I altres coses, Clara. I altres coses. Queda per aclarir com se les enginyà la ruïnosa empresa Promociones Educativas s’Embat, S.A., que amb prou feines aconseguia alumnat suficient per a ocupar a la meitat de la seva capacitat els centres que gestionava, per a sobreviure i surar durant els darrers 7 anys. Però sembla evident que per desig de José Ramón Bauzá, haurem de pagar entre tots les luxoses escoles de l’Opus Dei, on són formats amb els millors mitjans i adoctrinats en les pitjors intoleràncies, nins i nines per separat, en grups selectes i reduïdíssims, dues o tres vegades més petits que les massificades aules de l’escola pública. Una excel·lència que els seus benestants pares no pagaran de la seva butxaca, sinó que els serà proporcionada de franc pel Govern de les Illes Balears, a costa de despullar els humils. Per cert, tu com saps tot això?

Sé fer altres coses, a més de ginlemons. Dos més?

 

 

Anuncis