Capítol V: El cas Alcántara

Photo 15-11-14 13 17 03

Capítols anteriors

Dossier actualitzat

Prepotència, intimidacions, problemes amb la justícia… és el perfil del Govern de Bauzá! Vaja personatge! Falsejar dades per col·locar la parella! Espera, que això també ho havia fet algun conseller, no? I l’exbatle de Calvià, si no record malament. Ai, l’amor…
–Bon vespre. Quina set que m’ha pegat. A hores d’ara ja deveu haver lligat… caps. Com ha anat? Deixau-me que vos conti primer sobre Fernando Alcántara. Si els vostres en fan la meitat, d’aquest, és que això respon a una estratègia oculta: les ànsies de control d’un fanàtic!
–Un pla maligne? Crec que sé per on vas, Marcel. Però continua, després et contarem els nostres descobriments… L’experta, no ho és gaire, sembla.
–El juliol de 2013, el plenari de l’Ajuntament de ses Salines aprova una moció d’urgència demanant a la consellera Camps l’esclariment de presumptes casos de discriminacions i pràctiques intimidatòries esdevinguts en el centre de la Colònia de Sant Jordi, per obra del seu director. En una reunió “va faltar al respecte a alguns pares i al representant de l’Ajuntament al Consell Escolar del centre, ficant-se fins i tot amb la seva manca de formació per a decidir sobre temes escolars”.
–Podríem dir el mateix a la senyora Ana Redondo!
– El 12 de març de 2014, Fernando Alcántara i la seva dona, professora interina en el mateix centre, declaren en qualitat de detinguts davant la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Manacor! Se’ls imputen presumptes delictes de falsificació de documents públics, coaccions, amenaces i tràfic d’influències. Havia instaurat un règim dictatorial basat en amenaces i coaccions a la resta de personal docent i alumnat. A més, podria haver falsificat documents amb la finalitat d’augmentar les plantilles de personal docent, en benefici de la seva dona.
–I la Conselleria? Va fer res? Diuen que són molt ràpids en la tramitació d’expedients…
–Res, un d’informatiu. Els professors i l’APIMA del centre varen reclamar al cap d’Inspecció, García Moles, que els cessàs, fins que s’aclarís el cas. La consellera Camps va dir que no en sabia res, per variar, i reclamava la seva presumpció d’innocència. El 2 d’abril, Alcántara presenta la seva dimissió com a representant del Govern en el CEIB i la Conselleria d’Educació accepta ràpidament la renúncia. No obstant això, fins a deu mesos més tard no li obren expedient disciplinari i accepten
la seva dimissió com a director del CEIP Colònia de Sant Jordi.
–Efectivament, Marcel… tot encaixa. Un pla maligne! Una conspiració! La lliure elecció, el TIL, el registre de llibres de text… Tot això havia de passar pel CEIB! I no t’oblidis del Decret per regular els Consells Escolars municipals i insulars! En Jordi Llabrés va agafar una bona volada, quan li varen rebutjar. Va convocar un Ple Extraordinari el 15 d’abril on, en una maniobra de confusió i crispació, va aconseguir aprovar-lo. Els sindicats i els pares es varen aixecar, denunciant autoritarisme…
–Exacte, estimada Clara. Veig que també vos ha retut a vosaltres…
–Et not una mica gelós, potser?

To be continued …

Anuncis