–La gelosia no entra en els meus plans, estimada. El Govern, des que va arribar el 2011, duu en cartera una bateria de projectes legislatius adreçats a reduir el pes del català en l’ensenyament. En primer terme, la normativa sobre elecció de llengua; després, el futur TIL; i, per últim, un segon Decret sobre el Registre de llibres de text. No ho deien això, al seu programa electoral!
–Saps què em recorda això, Marcel? La FAES. Sembla encaixar perfectament amb el pla de José Ramón Bauzá.
–Carai, què bé pronuncies José Ramón, Clara. A més, encara tenen al calaix el Decret de Convivència… bé, “ de Repressió”, diria jo, aturat des del 2012.
–Vaja, al·lots. Sembla que tenim un altre cas resolt, no? La qüestió és que totes aquestes noves regles han de ser sotmeses a l’informe del Consell Escolar. I la primera, la normativa sobre elecció de llengua, no passà la prova. Bauzá no es podia exposar a noves desautoritzacions dels seus projectes. El CEIB és l’organisme representatiu de tots els sectors implicats en el món de l’ensenyament, una via de participació social en l’Educació. Legislar en contra dels dictàmens del CEIB és possible, però faria molt lleig. Així que el president decideix neutralitzar el molest òrgan consultiu i assegurar la sistemàtica valoració positiva de tots els projectes pendents. El decret llei és una via idònia… Subvencions irregulars a Jordi Llabrés, substitució de Martí X. March,… Les actuacions del president en aquest terreny configuren un compendi del totalitarisme. A més del desprestigi de la institució. Els consells escolars, són òrgans de participació. La seva atròfia equival a una restricció a l’exercici dels nostres drets i llibertats. Tot encaixa dins la estratègia de FAES. Recordes el Círculo? És una pèrdua democràtica sense precedents. No obstant, no és l’única cosa de què ens han despullat aquesta legislatura.
–Un altre fracàs, amb víctimes. A mi, en canvi, m’han de demanar permís per despullar-me. Poques vegades dic que no; però darrerament, no m’ho demanen gaire.
– Et not una mica pessimista, Marcel. Vols un altre ginlemon? Amb tantes preguntes, no t’estranyi que qualque dia te’n facin una a tu…
Aló, Senyora Riera 